Quan jo navegava, a Trasmediterranea, no sé si ara encara
és així, les responsabilitats de les guàrdies no corresponien a la de la resta
de barcos del mon. Així, el 3er Oficial tenia guàrdia de 12 a 16 i de 00 a 04,
el Segon de 16 a 20 i de 04 a 08 i el Primer Oficial de 20 a 24 i de 08 a 12.
D’aquesta manera també es repartien les tasques d’a bord de cascun dels
oficials a més de la navegació, així el Primer Oficial portava tota la càrrega
i descàrrega i embarcament del passatge, el Segon tot el control i seguiment de
seguretat interior, bots i balses, material pirotècnic, control d’exercicis, etc.,
i el 3er Oficial era l'encarregat de la farmaciola i per tant d’efectuar
les cures i dels primers auxilis.
Faig aquest preàmbul per que estant de 3er oficial al
Ciudad de Sevilla, crec recordar que seria l’any 1981, a l’època que s’inicien
els viatges de l’IMSERSO, fent la línia Valencia – Palma, a la poca estona de
sortir de port i poc abans d’iniciar la meva guàrdia a les 00 hores, m’avisa el Sobrecàrrec que una de les passatgeres
del grup de l’Imserso que transportem, ha relliscat a coberta i ha pres mal i
que l’estant portant cap a la infermeria.
Em dirigeixo ràpidament a la infermeria amb força neguit pensant
amb el que em trobaré i, per sobre de tot, que és el que jo podré i/o sabré fer.
Quan arriba la passatgera ràpidament sé pels dos bonys que es veuen al seu braç
dret i no per que jo sigui molt espavilat en aquest tema, que té fractura del cúbit
i del radi, i un fort cop amb una important inflamació a la cama del mateix costat.
Encara se’m posa la pell de gallina quan penso en els dos bonys....
Carlos que fem??... Sobre tot calma... Al menys... dóna
la impressió de que la senyora està en bones mans.
Amb molta serenitat vaig fer la immobilització de la
fractura amb una fèrula i el corresponen embenatge, posteriorment li vaig
aplicar una crema antiinflamatòria a la cama, també li vaig donar un calmant
pel dolor i vaig fer servir-li una til·la per relaxar-la una mica. Mentre va
durar tota aquesta “operació” la senyora no parava de donar-me les gràcies, dient-me
“Gracias Doctor”.... i jo només pensava... “Senyora si sabés en quines mans
està.....”
2 comentaris:
Y como nos reíamos en las clases de Higiene Naval.
Y que poco en serio que nos las tomábamos, con el nombre de la asignatura ya estava dicho todo!!
Publica un comentari a l'entrada