CON PILOTO DIESTRO, NO HAY MAR SINIESTRO

dilluns, 23 de novembre del 2009

The Spanish Love Boat

Amb aquest titular, amb lletra gran i a primera plana, informava la premsa local de la nostra estada a Anvers amb motiu d’Europalia. Suposo que per aquelles latituds, Anvers no era un port al que hi acostumessin a anar Creuers Turístics, el “Las Palmas de Gran Canaria” semblava qui sap què, i algun periodista va deixar volar la seva imaginació, tot fent similituds amb el “Pacific Princess” i la seva tripulació, de la famosa sèrie de televisió...., i a la vista estava que ni un ni els altres teníem res a veure. D’entrada, el nostre “Las Palmas” tenia molt que desitjar, era un Ferry mig reformat interiorment, però amb unes mancances importantíssimes per considerar-lo un barco de Creuer, era bastant vell i antiquat, però..., nosaltres, els tripulants espanyols, érem molt millors, molt més joves i.... anava a dir, molt més guapos, que els de la sèrie de televisió. Realment, així ho van valorar els habitants de la ciutat, durant els 44 dies que varem estar entre ells.
Com ja vaig dir, anteriorment, al garatge del barco, es van muntar una sèrie de estands de les diferents comunitats autònomes on es presentaven els indrets turístics més característics de cada territori i, a més, havia una selecció gastronòmica de productes típics. Algú vol imaginar un tast diari de... pernil de Jabugo, vi negre de La Rioja, sidra d’Astúries, sobaos pasiegos de Cantàbria, torró d’Alacant, Ribeiro de Galícia, etc.
Paella valenciana i Falla al moll d'Anvers
Però, això, no s’acabava aquí. El barco també feia les vegades d’Hotel per a tots aquells que venien des d’Espanya a fer alguna activitat dins d’Europalia, es a dir, artistes, orquestres, colles geganteres, falleres, etc.
Els belgues gaudiren del Carnaval de Tenerife a Anvers, amb una sola diferència, la temperatura, que per descomptat no era la de les Canàries, però la marxa, l’ambient, la música, les disfresses i les desfilades pel carrer d’uns dos-cents illencs varen ser extraordinàries.
I els valencians que???... Ai amics, els valencians arribaren a Flandes, amb ganes d’exhibir allò que saben fer tant bé. Amb un rés i no rés, sembraren una Falla, prepararen una Mascletà i entre una cosa i l’altre, i quan tots els belgues corrien esparverats per l’infernal soroll dels trons de la Mascletà, (crec que algun nadiu va patir algun infart creient que tornava la Guerra Mundial), es posaren a fer una paella per tots aquells que la volguessin provar. Tot això es va fer al moll, just al costat del “Las Palmas”. La Cremà va ser a la nit. Al matí següent, el titular a la premsa ja no va ser “The Spanish Love Boat”, realment va ser “The Spanish Thunder”.
Alineación al centro La gran paella feta al moll, darrera la furgoneta es veu al Las Palmas
Per la nostre part, poguérem gaudir d’uns dies amb moltes activitats turístiques, culturals i no tant culturals.... més d’un al tornar a bord, desprès d’unes hores lliures per Anvers, no trobava el barco!!!!..... el qual, si havia la marea baixa, quedava per sota la línia del moll.... o potser eren les cerveses begudes a les innumerables cerveseries que hi ha. Cada dia hi va haver alguna activitat especial i diferent, i quan semblava que algun dia el tema era més fluix i podríem desconnectar una mica, resulta que des de l’ambaixada d’Espanya avisaven que quelcom d’important soparia amb nosaltres a bord. Recordo molt gratament els sopars amb el Comissari d’Europalia i ex ministre del Govern Espanyol, el Professor González Seara, magnífic docent i gran orador, una veritable enciclopèdia vivent. Era tant fàcil escoltar-lo i entendre les seves explicacions.
El 3er Oficial i Jo degustant la paella a Anvers, al fons es veu la Falla

Transcorreguts els 44 dies d’estada, va arribar l’hora de marxar i tornar cap a casa. L’hora de la nostra sortida d’Anvers, coincidint amb la plenamar, va ser als voltants de les 4 de la matinada. El moll estava replet de gent que va voler acomiadar-se de nosaltres, dient-nos adéu amb els mocadors i els braços ( a mi em recordà un moll de qualsevol port gallec acomiadant als familiars que marxen cap a la pesca). Ja he dit al principi, que els habitants d’Anvers ens van agafar una mica d’afecte.

dijous, 12 de novembre del 2009

Masses hores de guàrdia i poc personal



Ja sé que les darreres publicacions no corresponen amb la meva intenció de escriure aquelles anècdotes que recordo, però, no em puc d’estar de fer-ho, ja que m’estan arribant imatges que crec que val la pena veure i comentar.
Aquesta correspon a Cartagena i de ella dues coses em queden clares, la primera, es que el rumb va ser perfectament traçat, quasi no hi ha hagut ni abatiment ni deriva. I la segona es que algú es va adormir.
No es estrany, la legislació determina quina tripulació ha de dur un barco, depenent del seu tonatge. No importa que el dia tingui 24 hores i que es treballin totes. En aquest cas, segurament anaven solament Capità i 1er Oficial muntant guàrdia, es a dir, cadascun de ells feia 6 hores seguides al pont, navegant, i altres tantes a port, carregant, fent una jornada total de 12 hores de treball amb descansos de 6 hores cada 6 hores treballades. No vull dir quan llargues es fan aquestes guàrdies i !!!que fàcil es adormir-se!!!.
Recordo, ja fa bastants anys, que un Rollon de Naviera Mallorquina va embarrancar als baixos de Santa Eulàlia a Eivissa a causa del que he dit abans. La solució que va prendre l’empresa armadora va ser col·locar un timbre al pont de comandament, que sonava automàticament cada mig hora i no parava de sonar fins que l’Oficial de guàrdia polsava un botó per desconnectar-lo.
Evidentment, es més barato col·locar el timbre que contractar un altre Oficial....

dimarts, 10 de novembre del 2009

Llançament lateral

Un amic acaba de fer-me arribar aquest vídeo. Crec que es espectacular veure com llençant a l’aigua aquests barcos. De totes formes a mi en va més el sistema tradicional, es a dir, el lliscament per la grada, entrant dolçament a l’aigua per popa.

No et dic res dels pobres operaris de les drassanes que es troben a bord.

dilluns, 9 de novembre del 2009

I Trobada de blogs de tema marítim

Foto d'Eduard Boada (Far de la Banya) on m'agafa fent d'Speaker a la I Trobada

Avui al migdia, al Saló Nàutic de Barcelona, s’ha fet la Trobada de blogs de tema marítim, gràcies als esforços de Joan Sol (El mar és el camí). Ha estat molt interessant poder participar i com diu l’Eduard Boada (Far de la Banya), posar cara i veu a molts dels blogs que segueixo. Realment, hi ha blocaires quasi professionals en el coneixement d’aquesta eina. Em queda molt per aprendre.

dimarts, 3 de novembre del 2009

Els "deportats" a Europalia




Europalia és un gran festival internacional que presenta cada dos anys la major part del patrimoni cultural d’un país i se celebra a Bèlgica. La major part de les ciutats belgues, Brussel·les, Anvers, Gant, etc., acullen les diferents activitats relacionades amb l’esdeveniment, música, arts visuals, cinema, teatre, dansa, literatura i actes i/o festivitats pròpies del país representat.

Sota el patrocini de Ses Majestats els Reis d’Espanya i dels Reis dels Belgues, a l’any 1.985, Espanya va ésser el país convidat a Bèlgica. Durant els mesos que va durar, d’octubre a febrer, es varen presentar 32 exposicions, 142 concerts, òperes i ballets, 201 representacions teatrals, 21 taules rodones, 345 projeccions cinematogràfiques. (Per a més informació sobre Europalia, veieu
http://www.europalia.be/)


Aquesta introducció és a raó de que per aquest esdeveniment, varem ser noliejats pel Govern espanyol i per tant, desplaçats a Anvers, i dic, “desplaçats”, per que com molts de vosaltres, companys de professió, ja sabeu, entre les tripulacions de Trasmediterrànea fer un viatge fora del nostre àmbit, i en aquest cas al Nord d’Europa, era com ser uns desplaçats o, com ens varen batejar, “els deportats”.


Aquí estem els "deportats" a coberta del Las Palmas a Anvers

Em refereixo a l’any 1985 i al ferry tipus X, “Las Palmas de Gran Canaria”, que durant l’any 1984 havia estat parcialment reformat per realitzar creuers turístics pel Mediterrani, perdent els famosos patis de butaques que van ser transformats en salons i cafeteries.

La nostre “missió” a l’arribar a Anvers era convertir-nos en Hotel i Exposició flotant de productes típics de les diferents Comunitats Autònomes de l’Estat Espanyol, així doncs, es van muntar una sèrie d’estands al garatge del “Las Palmas” on s’esposaven i donaven a provar als visitants, des de pernil de Jabugo, a sidra asturiana, passant pels torrons alacantins i vi de La Rioja.

Aprofitant la sortida des de Barcelona cap a Anvers, la companyia organitzà un creuer, que es va vendre en la seva totalitat, denominat “Tres Paises” fent escales a Eivissa, Màlaga, Tànger, Casablanca, Lisboa i A Coruña. En aquest darrer port i desprès de desembarcar el passatge, procedírem a embarcar tot el material per l’exposició a muntar en el garatge.


Desprès de fer el creuer amb un temps magnífic, varem estar tres dies en terres gallegues, on prepararem el garatge del ferry i ja amb tot el material a bord, salpàrem cap a Anvers. El bon temps ens va acompanyar fins a destí. Varies hores de navegació pel riu Escalda fins arribar a Anvers on varem atracar al mateix riu i sota la magnífica Catedral. Allà quedarem amarrats durant 44 dies amb unes variacions de marees de mes de set metres que ens obligaren a tenir dues escales reials per embarcar o desembarcar, una a la coberta principal, i un altre a la toldilla de popa.


Propaganda del Consignatari, el Las Palmas amarrat a sota la Catedral d'Anvers

L’expectació al moll era gran, crec que mai havia atracat un barco de passatge al centre d’Anvers i molt menys amb bandera espanyola. Varem sortir, fins i tot, a la premsa local, però això es un altre història.....