CON PILOTO DIESTRO, NO HAY MAR SINIESTRO

divendres, 19 de febrer del 2010

BUSCANT LA TRINCA

Ara que a TV3 (Televisió de Catalunya) tothom està buscant a la nova Trinca, jo vaig trobar l’original al setembre de 1989 i a bord del “Ciudad de Compostela”.
Efectivament, nosaltres estaven aturats a ordres de la companyia a Palma, ja que la temporada alta havia acabat, quan varem rebre l’ordre de desplaçar-nos a Barcelona, on al dia següent, amarrats al moll de la Barceloneta, on ara hi ha la Marina de Port Vell, teníem que gravar el Programa Especial de Cap d’Any de TVE i que estava dirigit per La Trinca.
A primera hora del matí, es presentaren a bord Josep Maria Mainat, Miquel Àngel Pasqual i Toni Cruz, els components de La Trinca i iniciarem junt amb ells una llarguíssima jornada, mes pròpia de Hollywood que d’un Ferri de Trasmediterranea. Després d’explicar-nos en que consistia la nostra aportació a la gravació, prepararem i posarem el barco ”maco” per sortir per la tele, es a dir, varem posar la guirnalda de llums de proa a popa (la gravació es va fer per la nit), retirarem les planxes del garatge i col·locarem l’escala reial sense les sanefes de la Tras. També es va instal·lar a la magistral un cartell lluminós amb el número 1990, que corresponia a l’any que entrava, i a l’amura de babord es va substituir el nom del barco “Ciudad de Compostela” per “¡1990!”. El tràfec de càmeres de televisió, de focus per col·locar a l’interior dels camarots amb ull de bou amb la intenció de que aquets ulls de bou es veiessin perfectament il·luminats, pujades i baixades de tècnics, d’instal·ladors de focs d’artifici, etc., va ser molt intens durant tot el dia. Durant tot aquest trasbals, compartirem un mon d’anècdotes amb La Trinca i garanteixo que va ser divertidíssim, per que els tres “Trincos” son extraordinàriament simpàtics i divertits, fins i tot quan no actuen.

Quan va arribar l’hora, crec recordar sobre les 9 del vespre, i desprès de regar abundantment el terra del moll (ens digueren que les imatges son més maques amb el terra mullat) començà l’espectacle, gravant a un miler d’extres que venien cridant a acomiadar el barco. Aquesta escena crec que es va repetir més de 10 vegades. L’arribada de La Trinca magníficament uniformats amb pas decidit cap a bord i amb un silenci sepulcral per poder sentir el soroll de les seves petjades. L’embarcament per l’escala reial de Joan Manel Serrat va ser tot una esdeveniment i no dic res quan li va tocar l’hora a l’Àngels Gunyalons, quin glamour!! quin tros de dona!!.




Després d’això, va arribar l’hora de les típiques serpentines. Garanteixo que això de fer servir els rotllos de paper higiènic ho he vist a totes les nostres sortides de port, però mai he vist tanta quantitat com aquell dia, devien de fer servir el paper de tot Barcelona.Totes aquestes escenes, les varen repetir una i un altre vegada, fins que als “Trincos” els hi semblava que havia quedat perfecte. Al final, cap a les 5 del matí, abandonarem el moll, simulant que ens fèiem a la mar, navegant a poc a poc per dins del port, a la vegada que es disparava un grapat de focs d’artifici, que amb la gran quantitat de fum que van provocar i degut a la calma total de vent, el “Ciudad de Compostela” va quedar envoltat d’una intensa nuvolada de fum que ens impedia veure res des de el pont al reflectir-se tota la llum de la guirnalda,¡sort del radar!.
Varen ser quasi 24 hores de treball amb La Trinca, durant les quals es produïren moltes escenes curioses, fins i tot la caiguda d’una cotxe a l’aigua del port. Hores força divertides, hores de molt de treball, hores de descans i tertúlia amb en Toni, Miquel Àngel i Josep Maria.Acabada la gravació dels exteriors (tots els interiors son decorats), tots tornarem a les nostres ocupacions habituals i jo particularment, a primera hora del matí vaig ser transbordat cap el Ciudad de Valencia.



Al cap d’unes setmanes, el Cap de la Flota em va portar un paquet a nom meu que li havia adreçat La Trinca. Era un disc signat per en Toni Cruz, en Josep Maria Mainat i en Miquel Àngel Pasqual.
Tinc la gravació completa del programa de Cap d’Any en Beta, però he estat incapaç de poder-ho digitalitzar per penjar-ho al bloc, però he trobat aquest vídeo al YouTube on es veu tot una mica.