CON PILOTO DIESTRO, NO HAY MAR SINIESTRO

dimarts, 27 de gener del 2009

PROBLEMES DEL PRÀCTIC

M/N Delfín del Cantábrico de la Naviera del Atlántico

Estant de 2on Oficial al “Delfín del Cantábrico”, que era un barco de carrega construït allà pels finals del anys 50, amb el pont al mig, quatre bodegues, dues a proa i dues a popa i un francbord considerable que feia que tots els imbornals estiguessin per sobre la línia de flotació. Era un d’aquells barcos en els que podies comptar les revolucions del motor estant de peu dret, amb les vibracions de la coberta. En fi, un barco, on el meu camarot estava dins la xemeneia i per tant, el “portillo” tenia els colors de la contrasenya de la companyia.
El “Delfín del Cantábrico”, antic “El Baztán” de 2.464,6 TRB, amb una velocitat de creuer de 12 nusos, feia línia regular entre la Península i Palma de Mallorca amb Canàries. Està clar que transportàvem plàtans de Canàries cap a munt i de tot i força cap a vall.
Doncs bé, a la tarda d’un dia d’abril de 1.979, una vegada finalitzades les operacions de descarrega de plàtans al port de Palma de Mallorca, amb les escotilles tancades i els puntals trincats, ens disposem per iniciar la maniobra de sortida cap a Las Palmas de Gran Canària assistits pel pràctic de torn del port de Palma.
No cal recordar que en aquells anys, (suposo que encara es costum), els pràctics de tots els ports (i també moltes autoritats) acostumaven a endur-se’n quelcom de “pacotilla”, es a dir, uns formatgets, unes ampolles de whisky, uns cartonets de tabac, etc.
Ja lliures en el canal de sortida, el pràctic s’acomiada i demana que li col·loquin l’escala reial en vers de l’escala de gat, per poder desembarcar amb comoditat i tranquil·litat, ja que no disposa de mans lliures per poder agafar-se, degut a les bosses plenes que du.
Rebo l’ordre del Capità, i des de la maniobra de popa, juntament amb els mariners, ens disposem a arriar i afermar l’escala reial per que el pràctic pugui desembarcar cap el bot que el ve a recollir.
En un moment, l’escala reial està preparada i el bot de pràctics s’acosta al nostre costat per col·locar-se en posició a fi i efecte de recollir al nostre pràctic.
Recordo que ja he dit, que en el “Delfín del Cantábrico” tots els imbornals quedaven bastant per sobre de la flotació, i quan en refereixo als imbornals, parlo de tots, fins i tot, els dels wàters.
Bé, retorno al moment en que el pràctic inicia el seu descens per l’escala reial. En aquest moment i just quan el bot del pràctic està sota l’escala, per aquelles inoportunes casualitats de la vida, un dels nostres tripulants amb una lleugera indisposició estomacal va fer ús del wàter del costat per on desembarcava el pràctic i al moment i per l’imbornal corresponent, va sortir el que tots imaginem i sabem i va anar a parar sobre el cap del patró del bot del pràctic, el qual, encara no restablert de la primera andanada, va tenir que aguantar tot seguit, com li anava sobre el cap tot el paper que eixuga...., la feina ben feta.
El patró del bot només va ser capaç de dir, “m’ecagum sa puta, tots es pijats per sobre”.

7 comentaris:

Anònim ha dit...

Molt bo lo del pixum.
Tenim una edat semblant, ambdós som capitans, jo vaig estudiar a Barcelona però no em sona el teu nom. També vaig navegar en els Dofins (Delfines). T'enllace, Salutacions.

Anònim ha dit...

Bé Jon Kepa, efectivament no debiem coincidir a l'Escola de Barcelona. Jo vaig sortir Alumne a l'octubre de 1975, Pilot de 2ª a l'octubre de 1977 i Capità al maig de 1982, sempre des de Barcelona.
Potser que en algun moment podriem haver coincidit. En el Delfines hi vaig estar des de gener de 1978 fins a juliol de 1979.
Molt agraït pel teu enllaç, jo faig el mateix amb el teu més que interesant blog.
Salutacions
Carlos

Anònim ha dit...

Vaig començar els meus estudis de nàutica a Cadis però vaig eixir alumne en el 77 a Barcelona, pilot en el 79 també en Barna i capità anys més tard, vaig deixar córrer el temps, també a Barcelona. Coincidim en l'Escola quan va morir Franco. Gràcies per l'enllaç, ens llegim. Una salutació des de València.

javier moreno ha dit...

Carlos,
Me llamo Javier Moreno y hace un par de meses que intento llevar un blog adelante. Estuve de 2º en el "Delfin del Cantábrico" desde diciembre 79 hasta marzo del 80. Te agredecería algun foto del barco. Te pongo en mi lista de blogs porque estoy intentando recoger todos los realizados por marinos mercantes. Un abrazo.

Carlos Ramos i Solà ha dit...

Hola Javier,
Lamentablemente no localizo entre mis cosas, más fotografías del "Delfín del Cantábrico"que la que he publicado en el blog y además tampoco encuentro el cliché de la fotografia. Tuve que escanear la que tengo en papel y con los años ha perdido muchísima calidad. De todas formas, sigo buscando, por que debo tener alguna más, y en cuanto aparezcan, con mucho gusto te las podré facilitar.
Saludos

Anònim ha dit...

mi padre navegó en ese mercante al igual que en el delfin del alborán, el dlfín del atlántico y del mediterraneo, fue mayordomo de estos barcos desde el año 73 hasta ke se jubiló

Carlos Ramos i Solà ha dit...

Gracias por añadir un comentario. Posiblemente coincidimos su padre y yo porque a excepción del Delfín del Alborán, también navegué en el Atlántico y el Mediterráneo, pero sin aportar mas datos.....