Cierzo

A finals de l’any 1979, la Cia. Trasmediterranea, signa un contracte amb la Naviera Transoceànica, per procedir al nòlit dels barcos “Levante” i “Cierzo”. El “Levante” era un barco nou que encara no havia estat lliurat a l’armador per les drassanes “ASCON” de Meira (Pontevedra), per la qual cosa seria lliurat directament a Trasmediterranea, sempre i quant, l’armador propietari es fes càrrec de les despeses de construcció. Cap a Vigo ens va enviar Trasmediterranea, amb la finalitat d’estar uns dies a la drassana per poder familiaritzar-nos amb el barco i fer les proves oficials de mar i procedir, finalment, amb el simbòlic canvi de contrasenya enarborant la de Trasmediterranea. Quan semblava tot llest i ja teníem les maletes preparades de nou per abandonar l’Hotel i dirigir-nos a la drassana amb la finalitat de prendre “possessió” del “Levante” i poder sortir a la mar per la tarda amb destinació Barcelona, rebem instruccions (i bitllets d’avió) per deixar el “Levante” amarrat al moll d’armament de les drassanes ASCON i dirigir-nos a Barcelona per fer-nos càrrec del “Cierzo” que arribaria en pocs dies procedint d’un viatge als Grans Llacs.

El Cierzo atracat a Les Palmes

El “Cierzo”, era un barco de la sèrie Vientos, del quals Trasmediterranea, va acabant comprant 4 (Cierzo, Levante, Monzón i Siroco) dels 6 que va construir Astilleros y Construcciones (Ascon) per la Naviera Transoceanica. Tenia una eslora de 105,99 mts, la seva mànega era de 15,00, el seu puntal era de 9,50, el calat mig (estiu) era de 6,80. Amb 3.367,19 tones brutes i 2.482,57 tones netes i 4.901,15 tones de Pes Mort, disposava d’un motor principal de 3.900 C.V. que movia una hèlix de 5 pales que li donava una velocitat de servei de 13 nusos amb un consum de 35 Kgs per milla navegada, amb una autonomia de 9.714 milles. Tenia dues bodegues amb pla i entrepont amb ventilació forçada amb una potencia de 212.000 m³/hora, aconseguint la renovació total de la bodega en 1 hora i 54 minuts. Embarcàrem en el “Cierzo” a Barcelona el 27 de desembre i després d’uns dies per embarcar material i aprovisionaments de la Trasmediterrànea (tovalles, llençols, etc.) i pintar la contrasenya de la Tras, groga amb una franja vermella a la xemeneia, iniciàrem la línia regular entre la Península i Canàries, la qual no tenia una regularitat d’escala i de tant en tant canviàvem de port de descàrrega. D’aquesta manera i fins el 30 de maig de 1.980 varem visitar els ports de València, Alacant, Cadis, Santa Creu de la Palma, Santa Creu de Tenerife, Les Palmes i Arrecife. Durant el primer viatge també estava enrolat un Inspector de màquines de l’empresa propietària del barco, el qual ens volia demostrar tant si com no, que el Cierzo era un barco idoni per aquella línia i per transportar fruita (plàtans) de Canàries cap a la Península. Segons ell, el Cierzo caminava més de 15 nusos i per tant, teníem màquina de sobres per cumplir el contracte de la "Crep" . Tot el primer viatge el varem fer a “full speed” i amb bon temps. Les coses canviàren quan va entrar el mal temps i els elements del motor es ressentiren de l’esforç del viatge inicial.

Pont del Cierzo

Pujant per la costa marroquí, entre Cap Cantin i Cap Espartel, de sobte el motor principal s’atura per seguretat degut a un important augment de temperatura dels escapaments. Després de més de 12 hores “al pairo” tornem a navegar però a règim moderat. Van arribant meteos amb predicció de fort temporal de llevant a l’Estret. Efectivament, quan entrem a l’Estret, la mar és arborada i el vent de llevant molt fort (40-45 nusos), el Cierzo comença a donar uns cops de pantoc impressionants, clavant la proa en la mar com una cullera i embarcant grans quantitats d'aigua. Varem tenir que moderar molt més la velocitat (5 nusos). A les quatre de la tarda, aproximadament al sud de Punta Europa, en ple canvi de guàrdia entre el 3er Oficial i jo, la proa es va enlairar de manera espectacular, obligant a aferrar-nos on varem poder per no caure, i tot seguit va caure en picat cap el buit produït al passar l’onada, donant un espectacular cop de pantoc que va fer que el motor principal s’aturés de cop, al moment, el Cierzo es va travessar a la mar donant uns balanços enormes i tota la tripulació, que no estava de servei, pujà corrent cap al pont.........