M/N Cierzo, Compañía TrasmediterráneaEstant fent línia regular, Península - Illes Canàries, amb un vaixell de càrrega refrigerada, recordo aquell Capità, del que no donaré dades, que només embarcar, va pujar directament al pont de comandament del vaixell portant a cada mà un retolador, un de vermell i un altre de color blau. Per la meva sorpresa, em va fer treure les cartes de navegació del nostre viatge, i tot decidit i amb el regla i transportador a mà, va traçar tots els rumbs d’anada amb el retolador blau i tots els rumbs de tornada amb el retolador vermell.
Tot seguit em digué, "A partir d’ara, tots vigilareu, a les vostres guàrdies, que naveguem sempre sobre aquestes línies i no vull cap altre rumb que no sigui el que està traçat amb el retolador".
!!! I tants anys estudiant a l’Escola de Nàutica dient-nos que a la carta només es treballa amb llapis i goma d’esborrar !!!.
Mesos més tard, embarcà el relleu del 3er Oficial, procedent de vacances. Aquest era un personatge un pel peculiar, tant per la seva manera de ser com per la seva pulcritud i cura de la seva imatge personal (per no dir-ho, d’un altre manera).
Les seves guàrdies nocturnes començaven amb un bon llonguet torrat, mantega i melmelada i com no, amb el corresponent cafè amb llet, tot això, servit pel timoner de guàrdia i fent servir com a tovalles la carta de navegació. Com que la seva “finura” a l’hora de menjar no era la més adient, al cap d’uns dies vaig descobrir a la carta de navegació unes noves illes, entre la Península i Canàries. Amb la resta d’oficials les varem nomenar “Mermelade Islands”.
Tot seguit em digué, "A partir d’ara, tots vigilareu, a les vostres guàrdies, que naveguem sempre sobre aquestes línies i no vull cap altre rumb que no sigui el que està traçat amb el retolador".
!!! I tants anys estudiant a l’Escola de Nàutica dient-nos que a la carta només es treballa amb llapis i goma d’esborrar !!!.
Mesos més tard, embarcà el relleu del 3er Oficial, procedent de vacances. Aquest era un personatge un pel peculiar, tant per la seva manera de ser com per la seva pulcritud i cura de la seva imatge personal (per no dir-ho, d’un altre manera).
Les seves guàrdies nocturnes començaven amb un bon llonguet torrat, mantega i melmelada i com no, amb el corresponent cafè amb llet, tot això, servit pel timoner de guàrdia i fent servir com a tovalles la carta de navegació. Com que la seva “finura” a l’hora de menjar no era la més adient, al cap d’uns dies vaig descobrir a la carta de navegació unes noves illes, entre la Península i Canàries. Amb la resta d’oficials les varem nomenar “Mermelade Islands”.
1 comentari:
Hola germanet,
Enhorabona per la creació del teu bloq, ha estat un encert, aquesta anècdota dels rumbs vermells i blaus és molt divertida, no recordo que l'haguessis explicat mai durant les nostres trobades marineres, segur que en deus tenir moltes més que explicar-nos i que de segur en gaudirem.
Una abraçada capità.
Publica un comentari a l'entrada