L'embarrancada

19 d’octubre de 1.982
HRB= 07.15
- Ciudad de Sevilla, Ciudad de Sevilla aquí el Ciudad de Salamanca, Ciudad de Salamanca.
- Ciudad de Salamanca aquí Ciudad de Sevilla, canal 6.
- Canal 6.
- Hola Salamanca, Sevilla.
- Bon dia Tomeu, que vols fer?
- Bon dia Carlos, tinc ordres d’estar entre puntes a les 08.00 en punt, i tu?
- Cap problema, jo m’obro una mica i passes tu per dins a Cala Figuera, si cal moderaré un pel més.
- Perfecte i gràcies, ens veiem a port.
- OK, Tomeu, fins després.
Aquesta va ser, més o menys, la conversa amb el segon oficial del Ciudad de Sevilla poc abans de recalar a Cala Figuera, conversa per altre part rutinària, ja que cada dia ens trobàvem a la mateixa situació (és el que té fer una línia regular, en aquest cas, massa regular, també dita, fer el tramvia). El Ciudad de Sevilla en línia de Barcelona a Palma i el Ciudad de Salamanca de València a Palma, tenien la mateixa hora d’arribada a port i per tant coincidien a Cala Figuera (la punta que dóna pas a la badia de Palma) i davant d’aquesta situació, el més fàcil i normal era aquesta trucada de VHF per aclarir qui entrava primer.
A HRB= 07.36 Cala Figuera al Nord vertader i a 1’, donem rumb al port de Palma.

El Ciudad de Sevilla navega per la nostre proa a 0,6’ i comunica a Pràctics que estarà entre puntes a les 08.00 hores, tot seguit els hi comunico que el Ciudad de Salamanca entrarà darrera del Sevilla.
Ens confirmen el moll d’atrac, el Sevilla a l’Estació Marítima de Barcelona i nosaltres Estació Marítima de València.
Quan el Sevilla es trobava a unes dues milles de la bocana del port, cau sobtada i bruscament a babord i perd velocitat ràpidament. M’adono que li ha caigut el quadre elèctric amb aturada dels motors principals al observar que ha quedat totalment a les fosques, no te cap llum de coberta encesa i que de la xemeneia no surt gens de fum, el Sevilla està a la deriva !.
Ja amb el Capità al pont aconsegueixo contactar per VHF amb ells i ens comuniquen el previst, caiguda del quadre elèctric i aturada dels principals. També ens comuniquen que procedeixen a armar el quadre elèctric i arrancar motors per procedir cap a port.
Davant d’això, continuem i entrem a Palma, comunicant als Pràctics que el Sevilla està parat a la badia per caiguda del quadre i que nosaltres entrem i anem cap l’atrac.
Quan ha finalitzat la maniobra d’atracament, i una vegada hem obert el portaló de popa per poder començar a desembarcar els vehicles del passatge i la càrrega rodada que duem, m’avisen pel walki-talki que el Sevilla ha embarrancat a sota del Palau de Marivent. Agafem un cotxe i ens dirigim cap a Marivent.

A l’arribar, la imatge es impressionant, la popa esta varada en una petita platja. A mitja eslora i pel costat d’estribord, el buc colpeja una punta rocosa i poc a poc s'està perforant el costat. La proa esta totalment lliure d’obstacles, malgrat les dues ancores fondejades, i amb rumb a mar obert, com volent sortir ràpidament d’aquella ratonera. Degut a la mar de fons que hi ha i que quasi es de travès, el Sevilla, té un moviment, no solament de pujada i baixada amb l’ona, si no també una espècie de guinyada de babord a estribord, actuant la popa com a punt fitxa i donant uns cops extremadament forts contra el fons i contra les roques.

Recordo que les meves sensacions varen ser angoixants, el Ciudad de Sevilla era com un animal ferit de mort lluitant per sobreviure.
A bord estaven amics, companys de professió i no oblidem al passatge, que es la nostre màxima responsabilitat i que en aquesta situació depenen totalment de nosaltres.
Ràpidament es va activar el pla per abandonar el barco. Recordo l’ajut extraordinari dels mariners del destacament militar de marina que hi havia a Marivent.
Nou mesos més tard, concretament, el 4 de juliol de 1.983, i després de ser reflotat, el Ciudad de Sevilla, era remolcat cap a València per entrar a dic i ser reparat. El 50% del l’estructura de la nau havia estat danyada. El 17 de març de 1.985 tornà a navegar fent viatge des de València a Palma.